FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mirada perduda. Va morir d'un tret perdut, disparat a l'aire. En què hom frueix del lleure, s'aplica a un període de temps. Li plau de llegir a estones perdudes. Precedit d'un adjectiu, generalment de sentit pejoratiu, l'emfasitza. Boig perdut. La pobra estava tísica perduda. Enamorat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
carrer que travessa la Rambla. La llum travessa el vidre. La suor li travessa la camisa. És una tela que l'aigua no travessa. El ganivet li travessà una entranya. La bala li va travessar la mà. Li vaig travessar un braç amb l'espasa. Travessar algú amb la mirada. Jugar (tal o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar a un nivell més alt. Alçar un pes. Alçar l'ala del capell, el coll del vestit. Alçar veles. Aquesta cornisa l'heu d'alçar almenys un pam. Alçar els braços, un peu. Alçar la vista, la mirada, els ulls. Alçar-se de puntetes. alçar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cessar d'aparèixer o d'ésser visible, escapar a la mirada sobtosament o gradualment. La barca va desaparèixer darrere l'illot. Han desaparegut darrere uns arbres, entre les mates. El sol ha desaparegut darrere els núvols. Desaparèixer com un llamp, en un tancar i obrir d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[o beure's amb la mirada] Mirar àvidament. beure's el seny [o beure's l'enteniment] Fer insensateses, coses de boig. fer beure a galet Enganyar algú abusant de la seva credulitat. haver begut oli Estar ben llest, ja no haver-hi remei. no poder beure'n en carabassa Es diu d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de dirigir la mirada cap a allò que hom vol tocar o atènyer. Intenció o ambició que hom té en el seu capteniment, en l'execució d'alguna cosa. No sé quines són les seves mires en aquest afer. És un individu de poques mires. Botó o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, estar en un punt més elevat que els altres. Una torre que domina tota la ciutat. Altes muntanyes que dominaven la vall. D'allí estant es domina amb la mirada tot el Camp de Tarragona. En un marcador sintagmàtic, un nus, mantenir una relació de dominància (respecte d'un altre nus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Una costa molt dura de pujar. Difícil, penós, de suportar. Un hivern duríssim. Portar una vida dura. La llei és dura. Ha estat un càstig dur, una lliçó dura. Mancat de suavitat. Una paraula dura. Una resposta dura. Una mirada dura. Un so dur. Una pintura de tons durs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mirada dolça. Un dolç somriure. Una llum dolça als ulls. Un son dolç. D'una gran suavitat o blanor, d'acció moderada, sense res de violent, de rigorós, de fatigant. Una temperatura dolça, un clima dolç. Una mort dolça. Una pujada dolça. ésser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar anar amb fort impuls (alguna cosa) de manera que recorri una distància en l'aire. L'atleta llançà el pes a una distància de 20 metres. Llançar la pedra amb una sola mà. Un astre, llançar rajos de llum. Llançar una mirada. Llançar un crit [...]
